Joan Manuel Serrat
'El meu carrer
és gent d'arreu
que penca i beu,
que sua i menja,
i es lleven amb
el primer sol,
i van al futbol
cada diumenge.'
Amb aquests versos de la cançó «Mi Calle», Joan Manuel Serrat, català universal, que va néixer al carrer Poeta Cabanyes 95 del Poble-sec, va descriure el barri en què va viure fins als 12 anys, quan es va anar a estudiar a Tarragona. Al portal, una placa recorda: "En aquesta casa va néixer el dia 27 del XII de 1943 el cantautor Joan Manuel Serrat. Barcelona 15.X.1989". El també conegut com el noi del Poble Sec, va dedicar moltes de les cançons de la seva primera etapa a aquest barri de Barcelona que ocupa les faldes de Montjuïc: «La Carmeta», «La tieta» i «El drapaire» entre d'altres.
En realitat, el Poble Sec, com explica l'historiador Miquel Badenas, mai va ser un lloc sec ja que l'aigua de la muntanya de Montjuïc li arribava a dojo i estava ple d'horts. Però a mitjan segle XIX les fàbriques tèxtils que es van instal·lar al voltant de les drassanes van començar a absorbir ingents quantitats d'aigua per produir energia de vapor, deixant secs els pous del barri.
Aquest barri obrer, d'ambient portuari, acabava a l'Avinguda del Paral·lel, just on començaven els cabarets i els cafès-concert, que li donaven un cert aire parisenc a la Barcelona dels anys 50. El Poble-sec sempre va ser també un barri d'immigració, primer d'origen espanyol i després de tot arreu del món. No en va, el pare de Serrat era català i la seva mare aragonesa.
A Serrat se li reconeix com un dels pioners de la Nova Cançó catalana i va ser membre del grup Els Setze Jutges (va ingressar com el tretzè dels setze), un grup de cantants en llengua catalana que tenia com a referent a la chanson francesa amb exponents com Jacques Brel o Georges Brassens. Al llarg de la seva carrera ha destacat per musicar a poetes com Antonio Machado, Miguel Hernández, Salvat-Papasseit, Alberti, García Lorca o Neruda, entre d'altres.
El 24 de març de 2006, l'Ajuntament de Barcelona atorga la Medalla d'Or de la Ciutat a Joan Manuel Serrat «per la seva aportació cívica i pel prestigi aconseguit com a músic i ciutadà a nivell internacional». El 2007 és guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i com Cavaller de la Legió d'Honor de la República Francesa.
En l'actualitat, tota la muntanya de Montjuïc que domina el barri del Poble Sec és un dels pulmons verds de la ciutat ple de parcs i museus, àrees esportives i de lleure que conformen la major extensió d'esbarjo de tota ciutat. Ai, qui ho diria ...! (Vers de la cançó Plany al Mar, Serrat 1984).
és gent d'arreu
que penca i beu,
que sua i menja,
i es lleven amb
el primer sol,
i van al futbol
cada diumenge.'
Amb aquests versos de la cançó «Mi Calle», Joan Manuel Serrat, català universal, que va néixer al carrer Poeta Cabanyes 95 del Poble-sec, va descriure el barri en què va viure fins als 12 anys, quan es va anar a estudiar a Tarragona. Al portal, una placa recorda: "En aquesta casa va néixer el dia 27 del XII de 1943 el cantautor Joan Manuel Serrat. Barcelona 15.X.1989". El també conegut com el noi del Poble Sec, va dedicar moltes de les cançons de la seva primera etapa a aquest barri de Barcelona que ocupa les faldes de Montjuïc: «La Carmeta», «La tieta» i «El drapaire» entre d'altres.
En realitat, el Poble Sec, com explica l'historiador Miquel Badenas, mai va ser un lloc sec ja que l'aigua de la muntanya de Montjuïc li arribava a dojo i estava ple d'horts. Però a mitjan segle XIX les fàbriques tèxtils que es van instal·lar al voltant de les drassanes van començar a absorbir ingents quantitats d'aigua per produir energia de vapor, deixant secs els pous del barri.
Aquest barri obrer, d'ambient portuari, acabava a l'Avinguda del Paral·lel, just on començaven els cabarets i els cafès-concert, que li donaven un cert aire parisenc a la Barcelona dels anys 50. El Poble-sec sempre va ser també un barri d'immigració, primer d'origen espanyol i després de tot arreu del món. No en va, el pare de Serrat era català i la seva mare aragonesa.
A Serrat se li reconeix com un dels pioners de la Nova Cançó catalana i va ser membre del grup Els Setze Jutges (va ingressar com el tretzè dels setze), un grup de cantants en llengua catalana que tenia com a referent a la chanson francesa amb exponents com Jacques Brel o Georges Brassens. Al llarg de la seva carrera ha destacat per musicar a poetes com Antonio Machado, Miguel Hernández, Salvat-Papasseit, Alberti, García Lorca o Neruda, entre d'altres.
El 24 de març de 2006, l'Ajuntament de Barcelona atorga la Medalla d'Or de la Ciutat a Joan Manuel Serrat «per la seva aportació cívica i pel prestigi aconseguit com a músic i ciutadà a nivell internacional». El 2007 és guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i com Cavaller de la Legió d'Honor de la República Francesa.
En l'actualitat, tota la muntanya de Montjuïc que domina el barri del Poble Sec és un dels pulmons verds de la ciutat ple de parcs i museus, àrees esportives i de lleure que conformen la major extensió d'esbarjo de tota ciutat. Ai, qui ho diria ...! (Vers de la cançó Plany al Mar, Serrat 1984).
